Llac
L'Ofèlia de Millais només és una excusa. Un referent cultural suat i sobreutilitzat. Un punt de partida, un personatge que ha viscut la vida esperant la felicitat, i al final es troba amb el seu destí en el moment de la mort. I és allà que sembla què un últim alè encara l'empeny cap a fora de l'aigua, visible a tothom, allà on la tensió superficial crea una pel.lícula ondulant adaptada a un cos mig dins i mig fora.
Morir com l'Ofèlia.
Llac és l'existència dual: l’avatar, el llegat, la relació amb la societat. Un estàtus híbrid que ens serveix de filtre cap a l'exterior i punt d'observació voyeur sense intimidació. La calma aparent i la seducció romàntica de la perfecció. Què deixem anar durant la vida online? Per què? Quina relació tenim amb qui ho pot veure?
Llac
Guia Visual
_*_*_